Ja són 10 les setmanes de confinament, 10 setmanes d’intentar adaptar-nos a aquests temps que ens han vingut i seguir, ara més que mai, amb la força i responsabilitat d’estar al costat de les joves. Des de la Fàbrica Jove, espai de dinamització en el lleure educatiu per a les joves d’edats compreses entre els 12 i els 18 anys, hem seguit al seu costat, transformant els projectes que dúiem a terme de forma presencial a través de les xarxes socials. I és que al llarg d’aquestes setmanes, i a través d’aquests projectes, hem pogut aprendre i valorar petits detalls que potser, amb el ritme de vida que portàvem i amb l’autoexigència de sempre voler fer més, no ens n’havíem adonat. I aquí venen algunes petites reflexions.

Tenir xarxes socials pot ser un luxe

Com a espai de dinamització de lleure educatiu que som, no podien faltar aquelles activitats que cridessin a la participació dels joves. I és per aquest motiu que tots els dimarts i els dijous, a partir de les 6 de la tarda, hem seguit duent a terme diferents activitats lúdiques i educatives per tal que els joves puguin desenvolupar des de les seves llars: hem seguit amb els Kahoot’s de diferents temàtiques, hem ofert tutorials de manualitats per tal que les poguessin fer a casa, hem participat amb altres agents educatius de Salt, els hem fet propostes audiovisuals, els hem proposat challenges divertits, entre altres activitats. El fet d’estar actives a les xarxes socials ens ha fet adonar de dues coses: la primera, que moltes joves ens han estat seguint, ja que podem veure qui ha visualitzat aquella storie o ha reaccionat en algun post i, per tant, hem pogut constatar que tenen contacte amb altres joves; i, la segona, que moltes han deixat de tenir contacte amb les seves companyes d’institut o de Fàbrica Jove. I aquí ve la següent reflexió.

Una trucada pot tenir el poder de canviar l’estat d’ànim

Les trucades han esdevingut l’acció més propera i íntima entre l’equip educatiu i les joves: acostumades als missatges de WhatsApp o d’Instagram, potser havíem oblidat com de sanador podia ser parar un moment i dedicar una estona a una trucada, sense la possibilitat de poder estar pendent d’altres coses, i on intercanviar emocions, pensaments i vivències. I és que gràcies a que hem seguit duent a terme el projecte A Cau d’Orella a través de trucades telefòniques, moltes joves ens han agraït el contacte i, tanmateix, s’han mostrat molt receptives a l’hora d’explicar-nos com estan vivint el confinament, de forma confidencial, sense la necessitat de mostrar cap a l’exterior (via xarxes socials) tot allò que estan vivint. Abans del confinament, aquest projecte tenia forma de trobada individual amb les joves per tal que aquestes poguessin compartir allò que potser els feia por mostrar o que tenien necessitat de fer-ho. Ara, s’han convertit en estones on comparteixen els seus neguits i, tanmateix, l’interès és recíproc i l’agraïment és constant.

 

Comparteix la pàgina...
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn
Close Menu

Aquest lloc web fa servir cookies. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies